Música en la primera infància a Olot: espai en família per cultivar l’atenció
- sesarrelsolot
- May 5
- 2 min de lectura
Una veu que canta…Una melodia que es repeteix…Un ritme que acompanya el cos...
En els primers anys de vida, la música no és només un estímul: és una experiència profunda que ajuda l’infant a organitzar-se internament. I, de manera natural, esdevé una porta cap a l’atenció.
La música no exigeix: convida.
La música no demana a l’infant que s’aturi i escolti. Quan és respectuosa amb el seu moment maduratiu, quan neix de la veu i s’ofereix amb senzillesa i presència, és ella qui capta l’atenció. Si la melodia és adequada, si la veu és propera, si el moment és acollidor… l’atenció apareix de manera espontània, generant interès sense necessitat d’insistir. L’infant hi entra perquè vol, no perquè toca.
El ritme: una base per organitzar-se
El ritme present en la música dona estructura i sosté l’infant des de fora. A poc a poc, aquesta experiència repetida li permet anar construint un ritme intern, que esdevé una de les bases de l’atenció sostinguda. A més, quan el ritme és constant i pausat, ajuda a regular el sistema nerviós, facilitant que baixi el nivell d’activació i obrint espai perquè es pugui concentrar amb més facilitat. Quan el ritme integra el cos i el moviment, fa possible que l’infant es mantingui connectat des de l’experiència viscuda, i no des de l’esforç.
Les cançons rítmiques, les rimes, els jocs de falda i les cantarelles aporten previsibilitat i ordre. Permeten anticipar què vindrà, coordinar el cos i sentir una certa estabilitat, afavorint que l’infant es mantingui connectat al que està passant. La repetició genera calma i confiança, i el fet que les cançons tinguin una seqüència clara, amb inici i final, afavoreix la memòria, la capacitat de seguir processos i, en conseqüència, la capacitat de concentració.
A vegades, menys és més
En un context on la música sovint arriba a través de pantalles o com a soroll de fons constant, val la pena fer una pausa i preguntar-nos: quina música acompanya realment?
En la primera infància, menys és més: cançons senzilles, repetides, cantades en directe, en moments amb sentit. La música no ha d’omplir el silenci. Ha de néixer d’un gest, d’una relació, d’un moment compartit. Integrar la música en el dia a dia, fer-la viva, propera, amb la veu i amb presència. Una cançó per vestir-se, una per recollir, una melodia per acompanyar un moment de calma… ajuden l’infant a situar-se, a entendre el moment i a participar-hi.
Per això hem decidit dedicar un cicle de Música per Créixer a explorar com la música pot ajudar a cultivar l’atenció en la primera infància, oferint-vos recursos senzills i vius per portar a casa.
Comentaris